lunes, 16 de marzo de 2009

NO ÉS UN ACOMIAT, ÉS UN FINS DESPRES ...

Els ressons del passat tornen i tornen als nostres orelles fins a aconseguir que aquests es afebleix i deixin d'entendres.

He gaudit cadascun dels moments d'aquesta lectura viva, crec fermament en la lectura viva, però hi ha alts en el camí que es fan inexcusables.

Vaig a aturarme ...


"Mare no és que t'hagi oblidat, si no que no trobo, el camí de retorn"
Soneto a la madre (J.M. Serrat)

Fins aviat amics...
gràcies


ANNA MARIA VIDAL (voz)